Avui a classe hem treballat els Serveis Educatius. Son diferents centres dels que disposa l'escola per garantir l'atenció personalitzada i especialitzada als alumnes que ho requereixen. A la pàgina del XTEC hi ha un apartat on es recullen tots aquests serveis i a on s'explica les diferents utilitats dels mateixos http://www.xtec.cat/cse/presentacio.htm.
En primer lloc ens troben als EAP (Equip d'Atenció Psicopedagògica). Cada escola té un EAP assignat i aquest s'encarrega de atendre i orientar al professorat i a l'alumnat en les diferents necessitats psicopedagògiques que puguin tenir. Aquests centres poden derivar l'atenció del nen a serveis especialitzats segons les necessitats o dificultats que presenti l'alumne.
Els CRP és el Centre de Recursos Pedagògics i s'encarreguen de facilitar recursos a l'escola, que a vegades aquesta no té perquè es tracta de recursos molt específics o bé per una qüestió de pressupost. Donen recursos electrònics, de audio o vídeo, o el que es denomina la maleta pedagògica que recull diferents recursos per necessitats específiques.
Els ELIC són centres especialitzats en donar suport a nivell de llengua i cohesió social. Donen en tot tipus de suport a nivell lingüístic i treballen des dels mateixos la cohesió social. Aquest suport pot ser molt interessant pel mestre ja que, tal i com posa a la pròpia pàgina informativa http://www.xtec.cat/lic/ té molts recursos classificats per temàtica o apartats com "Educació per a la ciutadania", convivència i mediació escolar, programes de llengües. Inclòs disposa d'una biblioteca a on es poden trobar moltes i diverses lectures o projectes de diferents biblioteques on els nens poden participar.
D'altra banda tenim diversos Serveis Específics com:
CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius.
CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius.
CREDV: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals.
SEEM : serveis educatius específics per a l'alumnat amb greus trastorns motrius i d'accessibilitat
SEETDIC per a l'alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i la conducta
CdA: Camps d'Aprenentatge. Són cases de colònies on treballen mestres per donar suports al professorat per tal de que l'alumne sigui capaç d'assolir objectius d'aprenentatge relacionats amb l'estudi del medi. Els projectes es podent realitzar en el mateix centre escolar u al seu entorn o al propi camp d'aprenentatge estan uns dies allà.
Apart de conèixer tots aquests centres i suports, que m'han semblat molt interessants per a la nostra feina com a mestres i perquè l'escola compti amb els recursos necessaris per donar la millor ajuda i apropar-se de la millor manera a les necessitats individuals i a la realitat de cada nen, hi ha una qüestió que hem discutit a la classe que m'ha semblant força interessant. Es tracta d'intentar matisar quins criteris es segueixen per determinar si un nen amb determinades deficiències pot anar o no a l'escola i fins a on arriben els límits de l'aula inclusiva.
A una de les assignatures del semestre anterior, un professor ens va donar classe durant dos dies d'aquest tema. Segons ell, les escoles d'educació especial desapareixerien i tots els nens, independentment de la seva discapacitat aniria a l'escola ordinària. He de dir que això em va sobtar molt, perquè si ben es cert que estic d'acord amb que els nens amb dificultats vagin a l'escola ordinària per tenir les mateixes oportunitats que els nens sense aquests problemes, no se fins a quin punt un nen amb unes deficiències tals que no pugui fer gairebé res del que fan els seus companys i que no sigui completament conscient del que es treballa a l'aula podria trobar-se còmode en un aula ordinària.
No obstant crec que si es vol es podria fer, però amb personal especialista en educació especial que doni totes les ajudes i suports necessaris (com per exemple dels centres esmentats anteriorment) al nen perquè les seves necessitats estiguin cobertes. Crec que en aquest cas seria important que hi hagués un equip de psicòlegs al darrera per determinar si aquesta inclusió del nen en el aula li afecta de manera positiva o, si pel contrari, el nen es sent malament per no poder sentir el ritma natural de la classe.
Crec que es poden fer moltes coses i treballar molt amb els nens discapacitats dins d'una aula ordinària però també entenc que hi ha nens que necessiten unes ajudes molt especifiques i tenen uns problemes molt concrets que a vegades no són del tot compatibles amb la dinàmica i normalitat d'una classe a una escola normal, i aquest fet tampoc es pot ignorar. Es tracta de que el nen amb discapacitat es senti el millor possible, per això no es tracta de dir que tots per igual poden estar en una aula normal sinó de valorar rigorosament i cas per cas si això es dona així i si hi ha una evolució favorable al respecte.
Apart de conèixer tots aquests centres i suports, que m'han semblat molt interessants per a la nostra feina com a mestres i perquè l'escola compti amb els recursos necessaris per donar la millor ajuda i apropar-se de la millor manera a les necessitats individuals i a la realitat de cada nen, hi ha una qüestió que hem discutit a la classe que m'ha semblant força interessant. Es tracta d'intentar matisar quins criteris es segueixen per determinar si un nen amb determinades deficiències pot anar o no a l'escola i fins a on arriben els límits de l'aula inclusiva.
A una de les assignatures del semestre anterior, un professor ens va donar classe durant dos dies d'aquest tema. Segons ell, les escoles d'educació especial desapareixerien i tots els nens, independentment de la seva discapacitat aniria a l'escola ordinària. He de dir que això em va sobtar molt, perquè si ben es cert que estic d'acord amb que els nens amb dificultats vagin a l'escola ordinària per tenir les mateixes oportunitats que els nens sense aquests problemes, no se fins a quin punt un nen amb unes deficiències tals que no pugui fer gairebé res del que fan els seus companys i que no sigui completament conscient del que es treballa a l'aula podria trobar-se còmode en un aula ordinària.
No obstant crec que si es vol es podria fer, però amb personal especialista en educació especial que doni totes les ajudes i suports necessaris (com per exemple dels centres esmentats anteriorment) al nen perquè les seves necessitats estiguin cobertes. Crec que en aquest cas seria important que hi hagués un equip de psicòlegs al darrera per determinar si aquesta inclusió del nen en el aula li afecta de manera positiva o, si pel contrari, el nen es sent malament per no poder sentir el ritma natural de la classe.
Crec que es poden fer moltes coses i treballar molt amb els nens discapacitats dins d'una aula ordinària però també entenc que hi ha nens que necessiten unes ajudes molt especifiques i tenen uns problemes molt concrets que a vegades no són del tot compatibles amb la dinàmica i normalitat d'una classe a una escola normal, i aquest fet tampoc es pot ignorar. Es tracta de que el nen amb discapacitat es senti el millor possible, per això no es tracta de dir que tots per igual poden estar en una aula normal sinó de valorar rigorosament i cas per cas si això es dona així i si hi ha una evolució favorable al respecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario