CLASSE 03/05/2010

Avui hem fet la classe amb la Susana, Doctora en pedagogia. La Susana és argentina i porta 13 anys aquí. Va fer la seva tesi de "classes de català" per a persones adultes i just en aquell moment es va començar a interessar en el tema de la immigració. Va fer una investigació al respecte i avui ens ha explicat alguns dels punts que li van sembla més interessants en relació a la nostra carrera des de la doble vessant de immigrant i pedagoga.

El punt de partida ha de ser la retrospecció, en la mida en que hem de reflexionar sobre la nostra pròpia experiència educativa i sobre aquells aspectes, tant positius com negatius, que ens agradaria mantenir o canviar. Traslladant-nos mentalment a aquesta experiència serem capaços de sentir empatia pels nens que en futur haurem d'educar.

El tema central d'aquesta classe era l'atenció a la diversitat, pel que fa a la part dels nens immigrants. Un tema que resulta molt adient donada la situació actual de les aules i com ha augmentat el número d'immigrants al llarg dels darrers anys. I es que no basta con voler integrar-los hi ha que estudiar la millor manera de fer-ho i triar aquells mètodes que resultin més beneficiosos pel nen.

Es tracta de buscar eines, tant a l'escola com al propi municipi, ja que un punt principal és tenir en compte el context del nen. Cadascú de nosaltres ens sentim d'una determinada nacionalitat depenen on està el nostre origen. Els orígens dels progenitors formen part de lo que és l'alumne i suposen un manera diferent de estar al món i interpretar-lo segons la seva pròpia realitat.

És essencial tenir en compte que el fet de emigrar a un altre país no només es tracta d'un canvi de residència sinó que es tracta d'un canvi molt més profund que es contraposa directament amb la pròpia forma de pensar i amb la única cultura que fins aleshores coneixen. Suposa un canvi mol dràstic i traumàtic per al nen i pel seu entorn familiar.

El nostre alumne portarà a la seva " motxilla cultural" un munt de coses diferents a les nostres que ells s'estimarà i que, en molts casos, no voldrà substituir. En termes molt generals, hi ha 2 tipus d'immigrants: per una banda està el que rebutja el seu país d'origen i, per altra banda, el que estima el que ha deixat enrere però també el país de destí.

Però, fins a quan podem parlar de nouvingut?
El Sistema Educatiu de Catalunya estableix que un nen deixa de ser nouvingut quan acaba la seva estància en l'aula d'acollida (2-3 anys aproximadament) i llavors passa a ser "immigrant", però en realitat, tal i com ens deia la Susana i com jo mateixa penso, la resposta va en funció del que tinguem al davant i de la nostra pròpia idea d'immigració.

Tenim la tendència de etiquetar a les persones segons la seva procedència i aquesta classificació respon a criteris de poca consistència com els estereotips que ja n'hi han marcats socialment (els espanyols es relacionen amb la festa i es considera que son poc treballadors, els catalans són egoistes i egocentristes..etc). Això provoca que hi hagi un prejudici inicial que determinarà la nostra forma d'actuar amb aquestes persones i una clara estigmatització que pot generar problemes realment important en la persona o el nen.

Però, fins a quin punt la actuació del mestre pot repercutir en la integració del nen?
Hem de tenir en compte que l'immigrant acciona tots els seus mecanismes de defensa quan arriba al país d'origen perquè d'alguna manera es sent amenaçat per l'entorn. Davant d'això em de suposar que són molt més susceptibles a les reaccions i respostes que reben del seu entorn. Quan un nen arriba a una classe i el mestre respon malament a la seva incorporació, el nen de seguida es dona compte del rebuig que rep pel fet de ser immigrant.

Quan un nen no immigrant arriba nou a una classe necessita que li tractin amb afecte, que senti que el seu voltant l'accepta i es preocupa per ell, que no està sol. Doncs si a això li sumen el fet de ser immigrant podem deduir que aquestes necessitats es multipliquen i que, per la seva situació, encara està més pendent de les sensacions que provoca al seu voltant.

S'ha d'intentar integrar al nen des de l'afecte i tenir cura de com se li tracta i de les coses que se li diuen. És important que igualar al nen amb els seus companys. Hi ha vegades que es parla en plural d'altres cultures i és justament en aquest punt on ens perdem. En termes generals no es pot pluralitzar i s'han de analitzar les situacions individualment i sempre des del punt de vista de persones i no d'immigrants.

Cadascuna de les experiències dels immigrants són diferents encara que comparteixen elements comuns com la empremta transcendental que es produeix i caràcter traumàtic de les experiències que provoquen canvis a la realitat externa de les persones amb la consegüent derivació a les seves realitats internes. Són canvis que qüestionen la identitat de les persones i les seves capacitats per afrontar el canvi en sí mateix.

El procés migratori comença molt més abans de anar al país d'origen; en el mateix moment en que es tanteja la possibilitat i quan es pren la decisió se inicien els canvis a nivell individual i col·lectiu (família).Tot depèn principalment del motiu pel qual decideixen immigrar, però en general, encara que sigui per una millora en la qualitat de vida, genera dubtes, temors i, en definitiva, sentiments retrobats. Hem de tenir en compte que els nens, em moltes ocasions, no acabem d'entendre el motiu del canvi, per la qual cosa, encara els hi costa més digerir la decisió que, per altra banda, no depèn d'ells.

Aquests canvis migratoris poden suposar problemes de salut mental per a les persones que els pateixen. Un exemple es el denominat "Síndrome d'Ulisses", depressió profunda en la que cau la persona que emigra i no troba al país de destí això que esperava. És difícil adaptar-se al nou espai físic i antropològic i com a mestre hem de mirar d'entendre l'estructura de pensaments del nen i la relació d'aquesta al seu país d'origen.

S'ha de fer un esforç per posar-nos en el lloc del nen i treballar primer els aspectes de relació humana en comptes de centrar-nos únicament en els aspectes cognitius. En general, quan un immigrant arriba al país de destí es troba amb que la seva experiència i mèrits es devaluen, la qual cosa genera un sentiment d'inferioritat ja que sembla que només compta el que s'adquireix al país on acaba d'arribar i es menysprea tot el constitueix la cultura del seu propi país.

A més dels canvis que es produeixen en els nens a nivell individual hem de donar importància al fet de que els nens també acompanyen a les seves famílies durant tot el procés migratoris i, per tant, a més de patir les seves pròpies conseqüències han de patir les que es produeixen en el seu entorn familiar, que repercuteixen directament en la seva manera de viure. Aquestes conseqüències molt sovint deriven en que el nen es sent en un segó pla i , a vegades, es converteixen en el blanc de males conductes cap a ell per part dels pares

Segons l'edat a la que tingui lloc el procés migratori els nens tenen més o menys capacitats per afrontat el canvi. De tal manera que els nens solen tenir una major capacitat d'adaptació i solen tenir la capa protectora de la seva família. A més tenen més habilitat per imitar i estan més oberts a l'aprenentatge en general.

Pel que als adolescents i als adults les conseqüències depenen principalment ,tal i com explicàvem abans, dels motius que els hagi portat a prendre la decisió i en el cas dels adolescents, específicament, la seva actitud respondrà directament a la perspectiva que es facin del canvi i de la projecció de futur que vegin en el nou lloc.

Hi ha una sèrie de símptomes que ens permeten detectar si un nen està patint en aquest sentit o no s'està integrant bé al nou país. Molt sovint mostren inapetència o voracitat, problemes de son, fòbia a l'escola o inhibició de les seves capacitats. Segons l'estat anterior del nen i les experiències que hagi tingut aquest símptomes poden mostrar-se amb major o menor intensitat.

El nouvingut sent vergonya i dubta sobre la seva forma de ser i les seves capacitats. Es sent exposat per ser diferent i sent que no pot competir amb els altres nens en el ús de el idioma general i específic (llenguatge diferent o "secret" que utilitzen els nens) perquè no coneix les complicitats del codi cultural. Aquest fet fa que el nen es senti marginat i tingui veritables problemes per interrelacionar-se perquè li costa distingir entre els bons i els dolents i aclarir las veritables normes del nou lloc.

Com a conclusió dir que estic d’acord amb tot el que ens ha dit la Susana respecte a què necessita el nen rebre de nosaltres quan ve nou a l’escola. Començant per fer una reflexió del que va suposar per nosaltres anar a l’escola i dels diferents problemes que hagin tingut per d’aquesta manera posar-nos en el lloc del nen, hem de ser capaços d’arribar a comprendre el millor possible com es pot sentir el nen i que necessita de nosaltres i dels seus companys per integrar-se.

Sempre havia pensat que els alumnes nouvinguts necessiten ajudes específiques i que el mestre en qüestió es tenia que abocar-se per aconseguir-les. A més, sempre he tingut clar que per ajudar a una persona i canviar la seva realitat externa perquè el mateix pugui canviar la interna és necessari estar molt propers a aquesta realitat i saber interpretar-la correctament. Però en aquesta classe he aprés que el procés de migració és molt més complex del que es pot veure des de fora i que requereix un estudi molt detallat per ser capaços de respondre a les expectatives del nen en aquest sentit.

Avui, que he intentat traslladar la realitat d’aquestes persones a la meva pròpia i ha sigut quan he vist clarament la importància de la actitud empàtica del mestre des d’ una perspectiva molt més concreta, la qual cosa i m’ha semblat un exercici de reflexió molt adient per veure que no només es tracta de recolzar al nen i donar-li els recursos i afecte necessaris, sinó que hem d’intentar entendre l’estructura del pensament que té per ser capaços d’arribar a ell i que s’integri òptimament a la nostra aula.
Penso que el professor a de deixar enrere els seus prejudicis estereotipats, si és que els té, i centrar la seva atenció en l’alumne com una persona individual que té el seu propi bagatge i necessita la nostra ajuda per incorporar les nostres costums a les seves en la mida en que sigui necessari.

Per altra banda, em sembla molt interessant col·laborar i ajudar a les famílies d’aquests nens i treballar amb la resta de companys no immigrants per tal de que aprenguin a apreciar aquesta diferència en lloc d’utilitzar-la com una debilitat amb la qual podem perjudicar al seu company, fins i tot sense voler.

En definitiva, la classe d’avui m’ha semblat molt interessant i tinc la sensació d’haver aprés una cosa que em serà molt útil per el meu futur com a mestre de primària.