Avui hem continuat la classe amb la Susana sobre el tema de l’atenció a la diversitat. Reprenent el tema de la sessió anterior, hem començant parlant de com s’incrementen els sentiments de vergonya i dubte en els immigrants, especialment en els nouvinguts.
Hem parlat de les principals necessitats dels nens immigrants tals com la cura especial de les seves necessitats individuals, una figura que li doni confiança a nivell personal i protecció, sense confondreu amb el proteccionisme (una cosa es protegir i una altra aïllar a la persona del seu entorn o dels diferents conflictes per intentar protegir-la)
La família, en aquest sentit actua com a grup protector del nen però la seva actitud anirà marcada pels motius que els hagin portat a la migració . Si han immigrat perquè la situació els hi ha obligat a fer-ho és probable que la seva actitud amb el nen sigui diferent, donat que els mateixos s’enfronten a una situació d’assimilació i acceptació.
Tal i com varem comentar a la sessió anterior els adolescents s’han d’enfrontar a aquesta situació, estan molt vinculats als motius de la migració. Avui hem parlat de la crisi d’identitat que això suposa en alguns casos, i com aquesta es veu incrementada pels canvis propis de l’edat.
Pel que fa al professor mestre, hem d’anar amb molta cura amb els adolescents i donar-los el suport necessari per afrontar aquesta etapa amb perspectiva de futur. Hem de tenir en compte que el seu procés s’ajunta amb el procés d’adaptació dels pares i vegades aquests no responen a les expectatives dels seus fills.
En moltes ocasions, el fet de veure al seu fill malament es un motiu de queixa contra ell perquè el culpen per ser desagraït i no tenir en compte tot l’esforç que ha suposat la migració i tot el que ha hagut de fer per ell.
Recollim tota aquesta informació, ara es tracta d’intentar entendre les fases del procés d’adaptació del nen o adolescent dintre de l’escola. Ingressar a l’escola implica ingressar en un àmbit més ampliat en el que tindrà que buscar o “fabricar” el seu lloc i enfrontar-se als possibles conflictes que puguin sortir. A més el nen s’ha d’enfrontar també al fet de que els seus coneixements es veuen devaluats sense cap motiu lògic.
En resposta a aquest procés i una vegada ho ha estudiat i comprés, el mestre ha de ser capaç d’ajudar al seu alumne en el seu procés d’adaptació i donar-li els recursos necessaris perquè la seva integració es produeixen amb el menor dolor possible.
La classe d’avui ha estat una ampliació de la del dia anterior i em pogut aprofundir més en alguns dels conceptes i clarificar encara més que s’espera de nosaltres com a mestres i como podem estar a l’altura de les circumstancies. M’ha semblat molt interessant la temàtica en sí i els múltiples exemples que la Susana ens ha donat per motiu de la seva experiència particular.
Hem parlat de les principals necessitats dels nens immigrants tals com la cura especial de les seves necessitats individuals, una figura que li doni confiança a nivell personal i protecció, sense confondreu amb el proteccionisme (una cosa es protegir i una altra aïllar a la persona del seu entorn o dels diferents conflictes per intentar protegir-la)
La família, en aquest sentit actua com a grup protector del nen però la seva actitud anirà marcada pels motius que els hagin portat a la migració . Si han immigrat perquè la situació els hi ha obligat a fer-ho és probable que la seva actitud amb el nen sigui diferent, donat que els mateixos s’enfronten a una situació d’assimilació i acceptació.
Tal i com varem comentar a la sessió anterior els adolescents s’han d’enfrontar a aquesta situació, estan molt vinculats als motius de la migració. Avui hem parlat de la crisi d’identitat que això suposa en alguns casos, i com aquesta es veu incrementada pels canvis propis de l’edat.
Pel que fa al professor mestre, hem d’anar amb molta cura amb els adolescents i donar-los el suport necessari per afrontar aquesta etapa amb perspectiva de futur. Hem de tenir en compte que el seu procés s’ajunta amb el procés d’adaptació dels pares i vegades aquests no responen a les expectatives dels seus fills.
En moltes ocasions, el fet de veure al seu fill malament es un motiu de queixa contra ell perquè el culpen per ser desagraït i no tenir en compte tot l’esforç que ha suposat la migració i tot el que ha hagut de fer per ell.
Recollim tota aquesta informació, ara es tracta d’intentar entendre les fases del procés d’adaptació del nen o adolescent dintre de l’escola. Ingressar a l’escola implica ingressar en un àmbit més ampliat en el que tindrà que buscar o “fabricar” el seu lloc i enfrontar-se als possibles conflictes que puguin sortir. A més el nen s’ha d’enfrontar també al fet de que els seus coneixements es veuen devaluats sense cap motiu lògic.
En resposta a aquest procés i una vegada ho ha estudiat i comprés, el mestre ha de ser capaç d’ajudar al seu alumne en el seu procés d’adaptació i donar-li els recursos necessaris perquè la seva integració es produeixen amb el menor dolor possible.
La classe d’avui ha estat una ampliació de la del dia anterior i em pogut aprofundir més en alguns dels conceptes i clarificar encara més que s’espera de nosaltres com a mestres i como podem estar a l’altura de les circumstancies. M’ha semblat molt interessant la temàtica en sí i els múltiples exemples que la Susana ens ha donat per motiu de la seva experiència particular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario