CLASSE DEL 24/03/10

La classe d'avui a començat amb la següent pregunta: A l'hora de fer el currículum escolar, que es fan els continguts en funció dels objectius o a la inversa?
Hem concluit que primer escollim els objectius i que, en funció d'aquests, triem els continguts que més s'adeqüin a aquests objectius.

Els continguts, a la mateixa vegada, van en funció del nivell maduratiu dels alumnes, o del cicle en el que es trobin. Per tant, responen al nivell de dificultat de l'alumne i a les seves necessitats. Per aconsseguir que sigui així aquests han de seguir una estructura determinada i estar seqüenciats a raó de les necessitats específiques de cada cicle.

Per seleccionar els contingut seguim els següents passos:

1. Idea clau
En primer lloc hem de tenir una idea principal de què es el que volem ensenyar. Això anirà determinat pels objectius.

2. Organització dels continguts
Es tracta d'organitzar-los de manera que tinguin una estructur clara per poder ensenyar-los.

3. Priorització dels continguts.
Es tracta de determinar quins continguts son necessaris i quins no ho són, en funció de les necessitats dels nostres alumnes o del cicle. Per exemple, ens pot interessar que els nens aprenguin quants planetes n'hi han però no que sapiguen exactament quants forats té cadascú d'ells.

4. Ordenació.
Quan ja hem determinat els continguts necessaris hem d'ordenar per ordre de dificultat i en funció de les necessitats específiques de l'alumnat.

5. Transferències de coneixements en diferents contextos.
El mestre ha se ser capaç d'ampliar el context del contingut i situar-lo en un context útil pel nen, perquè sigui més significatiu per a aquest.

6. Relació amb les diferents àrees.
Aquest aspecte ho comentavem en entrades anteriors; es important que totes les àrees es relacionin entre sí perquè constitueix un aprenentatge molt més ric i beneficiós pel nen.

7. Integració.
Si som capaços d'ampliar el context del contingut el nen serà capaç de aplicar el seus coneixement a la vida real. Es tracta d' aconseguir la funcionalitat de l'aprenentatge, una de les funcion principals del mateix.

8. Problematització.
Es tracta de a partir del plantejament de problemes els alumnes siguin capaços de arribar per sí mateixos als continguts.

No obstant, la educació no va sempre en línea recta i de la mateixa manera que els diferents continguts no es poden aplicar a tots el alumnes de la mateixa manera, perquè cadascú té uns pensaments i coneixements previs diferents, el professors no actuen sempre de la mateixa manera encara que sí que hagi característiques o criteris comuns que determinen la seva forma d'actuar i d'entrendre l'ensenyament.

Un exemple de les diferències que es marquen entre els professor, ens ho explica María Cristina Davini. en su libro Métodos de enseñanza (2008). Concretament ens centrarem en un apartat "Los procesos organizadores en las prácticas de la enseñanza- Programación de la enseñanza", que hem treballat a classe.

La autora fa referencia al fet de que durant dècades s'ha posat el paper dels objectius per davant dels propòsits i finalitats educatives fins a tal punt que la formació en quant a la didàctica es va reduir a l'entrenament dels professors per a la redacció d'objectius analítics o operatius, donant per fet que si el professor era capaç de definir clarament els objectius la resta venia assegurada. Això, segons ens explica la autora, suposa una manera mecanicista d'entendre l'enseyament.

En aquest sentit, la tendència actual es la de donar més prioritat als propòsits de l'educació, donant més importància, per tant, a les interrelacions entre mestre i alumnes i les intencions i contextos específics de l'ensenyament. No obstant, aquestes tendències a vegades van ser portades a l'extrem i havia professors que abandonavem els objectius i confiavem l'ensenyament a l'espontaneïtat sense tenir en compte, que per la seva naturalessa intencional, l'ensenyament ha d'estar programat.

Però per fer aquesta programació els professors sí tenen un marge de llibertat i poden seguir diferents criteris donat que, tal i com diu l'autora, l'ensenyament no es lineal i molts professors, per exemple, prefereixen inciar-lo mitjançant de l'organització dels continguts i no a la inversa. Organitzen els continguts i després defineixen els objectius en funció de les característiques d'aquest continguts.

Davinia ens explica els processos de selecció, organització i seqüenciació per a programar els objectius i, tal i com vam poder comprovar a classe, aquest es corresponen amb els que hem explicat abans. Però a més afegeix alguns punts que em semblem molt interessants com assegurar que els continguts es corresponguin amb la realitat social o considerar detingudament els coneixements previs dels que parteix l'alumne abans de treballar els continguts amb aquest.