martes, 30 de marzo de 2010

CLASSE 03/03/10

En aquesta classe hem parlat del que composa el currículum escolar. Hem parlat de projectes educatius ; de que cada escola té el seu propi projecte educatiu i de que encara que el currículum escolar de primària es igual per a totes les escoles la seva aplicació pot ser ben diferent segons els criteris que composin el projecte del centre.

M’ha semblant interessant parlar de la coordinació en un centre educatiu; hi ha molts factors a tenir en compte quan coordinem cicles o etapes tant a infantil com a primària. El professor ens ha parlat de com les escoles es posen d’acord amb les Llars d’Infants per obtenir dades del futur alumnat ,com d’on venen o la data de naixement (si el nen es de primer d’any o de finals). Amb aquestes dades podem planificar la distribució de les classes i, per exemple, no posar a tots els de la mateixa guarderia a la mateixa classe o distribuir el nens segons la seva data de naixement perquè no es noti tant la diferència entre uns i altres.

Les escoles de secundària també es posem en contacte amb les escoles de primària per poder concretar o saber quin tipus d’alumnes vindran o amb quin tipus de problemes. Considero que aquesta manera de fer és molt útil per poder planificar amb temps la organització de les aules al centre o adaptar el projecte educatiu d’aquest a les necessitats dels nous alumnes. No tenia coneixement de que es feia d’aquesta manera que, en la meva opinió, és molt encertada.

El aspecte que més interessant m’ha semblat ha estat quan hem parlat de les aules d’acogida per a immigrants i de com hi ha centres que no disposen de pressupost per tenir-les , sent, en la meva opinió, un recurs esencial. S’ha parlat també del EBE i hem fet un petit debat sobre si era una bona idea que els nouvinguts anessin primer a un centre com aquest, fora de l’escola, o si era millor introduir-los directament a l’àmbit escolar.

Aquesta classe m’ha fet pensar en la diversitat de l’aula a la que ens enfrontarem com a mestres i per a la que tenim que estar preparats. Em sembla de vital importància tenir les coses clares sobre aquests aspectes i saber que fer i com fer-ho perquè resulti enriquidor, tant per els nouvinguts com per a la resta de companys i no derivi en un problema d’adaptació per cap de les dues parts. No obstant, em dona la sensació de que no hi ha una pauta clara a seguir i, encara que ara es comencen a unificar criteris, crec que encara queda molta feina per fer.

He trobat vàries

CLASSE 01/03/2010




En aquesta classe hem fet un treball sobre la Web 2.0. Hem buscat a Internet informació sobre aquest tema i he tret alguns aspectes en clar , com que la Web 2.0 és una nova manera d’entendre internet; mitjançant diferents eines tenim accés a tota la informació i podem participar i contribuir en la mateixa. Aquest conjunt d’eines ens permet relacionar-nos amb més gent i ens permet extreure informació i recursos conjunts que eleven el concepte d’Internet a un nivell superior lligat a les relacions socioculturals i el profit que es pot extreure de les mateixes.

En aquests enllaços hem trobat una definició del que és la Web 2.0 un esquema representatiu: http://www.maestrosdelweb.com/editorial/web2/
http://internality.com/web20/

De les característiques que hem vist de la Web 2.0 m’ha semblat força interessant que es consideri que aquesta nova manera de treballar és també una forma d’aprofitar la intel·ligència col·lectiva i que transformen la clàssica manera de fer, cadascun per individual, per una plataforma que ens permet aprofitar el saber fer dels altres mitjançant eines senzilles i de fàcil utilització accessibles a tothom. A més, pots aportar el teu parer o els teus coneixements, la qual cosa, considero que es una bona manera de que ens impliquen i participem dia a dia en un projecte tant avantatjós com aquest.

En triat diferents aplicacions que ens han resultat interessants com a futurs mestres; el Google Maps http://maps.google.es/, la Wikipedia http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Portada, el Delicious http://delicious.com/, el Youtube http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es i el Blogger http://www.blogger.com/home. El meu grup i jo hem estat d’acord en que aquests recursos poden ser molt útils a l'aula, perquè poden suposar un canvi positiu i un conjunt d'eines i recursos que ens permeten que l'alumne vegi el sentit útil a les T.A.C (Tecnologies per a l’Aprenentatge i Coneixement).

Un aspecte que m’ha semblat molt interessant i que desconeixia és que existeixen diferents blocs d’alumnes i també de professors que s'utilitzen com a eina de treball (tant per alumnes com per a professors) i els hi permeten compartir coneixements i opinions. És una bona forma d’expandir el propi coneixement o de compartir-lo amb els altres, ja que pot suposar un ajut important en un moment determinat i una nova forma d’enfocar algunes de les activitats que es proposin a la classe.

Us poso un exemple d'un dels blocs que hem trobat d'un mestre de primària: http://miclase.wordpress.com/acerca-de/

martes, 23 de marzo de 2010

XTEC-http://xtec.cat

CLASSE 24/02/09

Un dels punts més importants de la classe d’avui ha estat debatre el que entenem per currículum escolar i el que representa aquest tant per l’alumne com per el professor. En relació a la lectura proposada per el professor, “La investigación del currículum y el arte del profesor”, hem opinat i hem arribat entre tots a la conclusió de que tant el alumne com el professor poden aprendre i treballar amb currículum i que, aquest últim, aprèn a ser professor en la mida en que pot posar a la pràctica el contingut del currículum escolar.

L’altre punt que m’ha semblat important es els recursos que tenim per fer consultes de tipus educatiu. Ens hem centrat en la pàgina del XTEC-http://xtec.cat/ per veure el currículum de primària, la seva estructuració en àrees segons les diferents competències bàsiques que s’han de treballar en aquest cicle i els diferents recursos que n’hi han. Ens hem centrat força en la assignatura d' Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania; hem parlat de la seva importància i de la dificultat que hi ha en quant a la seva valoració o qualificació.

En la pàgina del XTEC com a índex principal de l'assignatura troben això:

Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania
Objectius generals (per a tota l'etapa):

• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma
• Aprendre a conviure
• Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global

Continguts (cicle superior):

• Identitat i autonomia
• Convivència i valors cívics
• Pertinença i ciutadania


http://http//phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_ciutadania_pri.pdf

Parlavem de la difícil avaluació de l'assignatura perquè com que està lligada a la forma d'actuar amb els altres, que hem de fer ? valorar-la exclusivament en hores de classe com si es tractés de llenguatge o matemàtiques o hem d' ampliar el seu context d'avaluació a la forma de conviure i comportar-se del nen amb el altres dia a dia, encara que l'observació d'aquests comportaments no es faci dintre d'hores destinades a aquesta assignatura?

En la meva opinió aquesta assignatura es tindria que valorar en un marc més ampli d'actuació i no centrar-se exclusivament en el moment en que s'està fent. Considero que d'aquesta manera podem aconseguir que el nen aprengui significativament els aspectes que la composen a més de poder fer que aquests aprenentatges siguin funcionals.

M’ha semblat interessant parlar de la inclusió en les aules i de la diversitat de nens que ens podem trobar en aquestes. Hem qüestionat si realment es beneficiós pels nens amb certs tipus de deficiències que se’ls inclogui en una classe amb nens sense aquests problemes i com afectaria això a la dinàmica de la classe. Això m’ha ajudat bastant a aclarir les meves idees sobre el que significa la inclusió en sí i el avançament que suposa a nivell social per els nens amb problemes o deficiències.

He arribat a la conclusió de que la inclusió en el aula es important tant pels nens que hem "d'incloure" com pels altres alumnes, ja que és una manera d'ensenyar la importancia de la pluralitat i el respecte que s'espera cap a la mateixa en la societat actual. El nen ha d'aprendre que la diferència no es sinònim de rebuig sinó tot el contrari; es necessària i beneficiosa per a la societat.

En aquest sentit els professors tenint molt a dir i a fer, per tant, hem de treballar aquests conceptes tant o més que la resta, per aconseguir una normalització i una educació que sigui capaç d'adaptar-se a tothom. Una educació que ens inclogui a tots per igual i a la que hem de tenir dret independentment de les circumstàncies personals de cadascú.

domingo, 21 de marzo de 2010

CLASSE 22/02/2010

Un dels continguts més significatius de la classe d’avui ha estat quan em començat a parlar del debat del dia anterior i de les opinions personals que havien entregat i que ja estaven corregides. El professor ha fet alguns aclariment, entre d’altres, que el fet que organitzem les classes d’una determinada manera no vol dir que la metodologia del professor sigui una o altra i que és la forma de donar la classe la que finalment determina el tipus de metodologia que s’utilitza i, aquesta, també va en funció del contingut que es doni en aquell moment precís a l’aula.

Una altra qüestió que m’ha semblat interessant a estat quan el professor ens ha explicat, per comentaris que havia escoltat de la darrera classe, que organitzar una classe on els alumnes es posin en rotllana no té res a veure amb l’edat dels mateixos; es pot fer a qualsevol curs i amb qualsevol edat. Es tracta de que la classe s’organitzi d’una forma adequada segons les necessitats dels alumnes i els objectius que el professor espera aconseguir, i, per tant, això és factible en qualsevol nivell o període educatiu.

Un altre aspecte que m’ha resultat interessat son les possibilitats que té un professor de canviar la forma d’organitzar les classes i adapta-les a metodologies més modernes i a una realitat escolar molt menys típica que la que es sol veure habitualment. Només canviant l’organització de cadires i taules o el color de la pintura es possible crear un espai més adequat per a treballar diferents aspectes que són essencials en els continguts curriculars actuals. D’això hem vist una presentació amb diferents tipus d’escoles molt millor preparades que les nostres.

Respecte a això i ha una forma de organitzar l'aula que em crida l'atenció especialment, l'aula organitzaza per rincons. Al llarg del semestre anterior he vist alguns videos sobre aquesta organització i trobo que es un bon mètode perquè el alumnes treballin autonomament els continguts d'una maner diferent i que considero que els motiva bastant. He trobat una pàgina molt interessant sobre això, és d'una mestre que esplica la seva experiència amb aquest tipus
http://www.concejoeducativo.org/article.php?id_article=86

Lligat a això hem parlat del currículum i el professor ens ha posat una presentació d’un conte per treballar, en grups de 2 persones, alguns aspectes d’un currículum fictici que feia referència al conte. Encara no hem aprofundit massa en aquest tema però m’interessa bastant i ha estat una manera original de presentar-lo i de reflexionar sobre la seva utilitat més bàsica i essencial; organitzar els diferents continguts que s’estimen que un nen ha d’aprendre.

sábado, 20 de marzo de 2010




Hola a tots,

Estic al primer any del grau de mestre de primària i en aquest bloc faré un recull dels aspectes més interessants de la assignatura Planificació, Disseny i Avaluació de l'Aprenentatge. Tots els aspectes seràn tractats en l'ordre que els he tractat a les classes, per tant, us podreu fer una clara idea de com i en quin ordre els hem treballat els meus companys i jo.

CLASSE DEL 17/02/2010
Un dels punts interessants de la classe d’avui és que hem fet una dinàmica en grup; hem representat a una classe de primària triant de quina manera s’organitzava la classe en funció del tipus de didàctica que s’utilitzava, quin rols tenia tant la mestra com els alumnes que composaven l’aula, quina problemàtica volíem plantejar i de quin curs es tractava.

L’altre grup a representat a una classe de 3er curs, ,aproximadament, on s’utilitzava una didàctica cooperativa. Ha estat fàcil reconèixer la didàctica que representaven per signes evidents com la manera de asseure’s (semblant a la de aquesta imatge de la esquerra) o l’actitud de la mestra. Hi havien diferents rols entre els alumnes, i tot en conjunt representava la problemàtica real d’una aula de primària.

Nosaltres hem representat a una classe de 6è de primària on la metodologia utilitzada era també cooperativa, encara que en el nostre cas ens seien en grups de 2 persones. Dintre d’aquesta classe em intentat representar la diversitat que es pot trobar dins d’una aula; tant a nivell de cultures com dels diferents tipus d’alumnes que ens podem trobar segons els seus comportaments.

M’ha semblat molt encertat fer una reflexió individual de la representació de l’altre grup. Personalment, he fet una critica a l’actitud de la professora amb els alumnes perquè si es cert que s’ha mostrat molt receptiva i ha intentat estabilitzar la classe envers els conflictes que n’hi havien, però en la meva opinió ha donat massa protagonisme als alumnes conflictius deixant de banda al conjunt de la classe i a l’objectiu principal de la mateixa.

Després hem fet un debat sobre la nostra opinió personal, on hem parlat de l’actitud que hem vist en els professors representats i dels alumnes en qüestió. Han sortit diferents opinions i qüestions en relació a la diversitat que ens podem trobar en una mateixa aula i ens hem entretingut bastant en opinar sobre com creiem que era més oportú integrar a un alumne d’una altra cultura en una classe de primària.

Les diferents opinions del debat i les preguntes concretes que ha fet el professor en relació als mateixos m’han servit per reflexionar bastant en quant a l’actuació que s’ha de tenir amb els alumnes conflictius i amb el que provenen d’altres cultures. Considero que son temes molt delicats i que es tenen que tractar amb certa cura, donat que s’han de tenir en compte molts factors.

En el cas dels alumnes conflictius el professor té moltes opcions d’actuació i ens hem mostrat d’acord en que es tracta de pensar en el nen i no prejutjar-lo per la seva actitud. S’ha de tenir en compte que poden existir diferents problemes que portin al nen a ser i actuar d’una determinada manera i treballar amb ell per buscar una forma d’ajudar-lo, en comptes de retreure’l aquells aspectes que considerem impropis.

En quant als nens de diferents cultures hem de tenir en compte factors com la deficiència que tenen a nivell d’idioma i la diferència que existeix a nivell de cultures. Es tracta d’ integrar al nen però també de conscienciar als seus companys; es molt important que el nou alumne se senti bé però també es important que la resta de companys aprenguin que la diferència es enriquidora i no sinònim de rebuig o mofa.

En relació a la acollida en el aula pels alumnes d’altres cultures he trobat un pla d’acollida elaborat per una escola valenciana que treballa aspectes que afavoreixen la integració del alumnes d’altres cultures. Des del primer dia la família troba en general i l’alumne concretament tenen un sèrie de facilitats per enfrontar-se a la nova realitat.

En aquest pla d’acollida l’alumne troba cartells de benvinguda en el seu idioma, panels amb tots els alumnes immigrants classificats per països i les seves fotos penjades al passadís. A més, una vegada que comença desenvolupar-se a classe, amb l’ajuda del professor i els seus companys, se li proposa que expliqui trets interessants de la seva cultura (les costums, la llengua, com es la seva família) perquè la resta d’alumnes n’aprenguin i puguin compartir-los amb els trets de la seva pròpia cultura. El pla d’acollida està en la següent pàgina: http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=457%20

Considero que aquesta classe ha estat bastant encertada per treballar els aspectes indicats anteriorment , que penso que son essencials en el món educatiu. Ens hem plantejat l’actuació com a professors, el comportament dels alumnes i les diferents qüestions que incrementen les actituds conflictives dintre d’una aula. Hem pogut reflexionar de tot plegat i ser crítics en quant a la problemàtica i actuació que havien representat.