La classe d'avui a començat amb la següent pregunta: A l'hora de fer el currículum escolar, que es fan els continguts en funció dels objectius o a la inversa?
Hem concluit que primer escollim els objectius i que, en funció d'aquests, triem els continguts que més s'adeqüin a aquests objectius.
Els continguts, a la mateixa vegada, van en funció del nivell maduratiu dels alumnes, o del cicle en el que es trobin. Per tant, responen al nivell de dificultat de l'alumne i a les seves necessitats. Per aconsseguir que sigui així aquests han de seguir una estructura determinada i estar seqüenciats a raó de les necessitats específiques de cada cicle.
Per seleccionar els contingut seguim els següents passos:
1. Idea clau
En primer lloc hem de tenir una idea principal de què es el que volem ensenyar. Això anirà determinat pels objectius.
2. Organització dels continguts
Es tracta d'organitzar-los de manera que tinguin una estructur clara per poder ensenyar-los.
3. Priorització dels continguts.
Es tracta de determinar quins continguts son necessaris i quins no ho són, en funció de les necessitats dels nostres alumnes o del cicle. Per exemple, ens pot interessar que els nens aprenguin quants planetes n'hi han però no que sapiguen exactament quants forats té cadascú d'ells.
4. Ordenació.
Quan ja hem determinat els continguts necessaris hem d'ordenar per ordre de dificultat i en funció de les necessitats específiques de l'alumnat.
5. Transferències de coneixements en diferents contextos.
El mestre ha se ser capaç d'ampliar el context del contingut i situar-lo en un context útil pel nen, perquè sigui més significatiu per a aquest.
6. Relació amb les diferents àrees.
Aquest aspecte ho comentavem en entrades anteriors; es important que totes les àrees es relacionin entre sí perquè constitueix un aprenentatge molt més ric i beneficiós pel nen.
7. Integració.
Si som capaços d'ampliar el context del contingut el nen serà capaç de aplicar el seus coneixement a la vida real. Es tracta d' aconseguir la funcionalitat de l'aprenentatge, una de les funcion principals del mateix.
8. Problematització.
Es tracta de a partir del plantejament de problemes els alumnes siguin capaços de arribar per sí mateixos als continguts.
No obstant, la educació no va sempre en línea recta i de la mateixa manera que els diferents continguts no es poden aplicar a tots el alumnes de la mateixa manera, perquè cadascú té uns pensaments i coneixements previs diferents, el professors no actuen sempre de la mateixa manera encara que sí que hagi característiques o criteris comuns que determinen la seva forma d'actuar i d'entrendre l'ensenyament.
Un exemple de les diferències que es marquen entre els professor, ens ho explica María Cristina Davini. en su libro Métodos de enseñanza (2008). Concretament ens centrarem en un apartat "Los procesos organizadores en las prácticas de la enseñanza- Programación de la enseñanza", que hem treballat a classe.
La autora fa referencia al fet de que durant dècades s'ha posat el paper dels objectius per davant dels propòsits i finalitats educatives fins a tal punt que la formació en quant a la didàctica es va reduir a l'entrenament dels professors per a la redacció d'objectius analítics o operatius, donant per fet que si el professor era capaç de definir clarament els objectius la resta venia assegurada. Això, segons ens explica la autora, suposa una manera mecanicista d'entendre l'enseyament.
En aquest sentit, la tendència actual es la de donar més prioritat als propòsits de l'educació, donant més importància, per tant, a les interrelacions entre mestre i alumnes i les intencions i contextos específics de l'ensenyament. No obstant, aquestes tendències a vegades van ser portades a l'extrem i havia professors que abandonavem els objectius i confiavem l'ensenyament a l'espontaneïtat sense tenir en compte, que per la seva naturalessa intencional, l'ensenyament ha d'estar programat.
Però per fer aquesta programació els professors sí tenen un marge de llibertat i poden seguir diferents criteris donat que, tal i com diu l'autora, l'ensenyament no es lineal i molts professors, per exemple, prefereixen inciar-lo mitjançant de l'organització dels continguts i no a la inversa. Organitzen els continguts i després defineixen els objectius en funció de les característiques d'aquest continguts.
Davinia ens explica els processos de selecció, organització i seqüenciació per a programar els objectius i, tal i com vam poder comprovar a classe, aquest es corresponen amb els que hem explicat abans. Però a més afegeix alguns punts que em semblem molt interessants com assegurar que els continguts es corresponguin amb la realitat social o considerar detingudament els coneixements previs dels que parteix l'alumne abans de treballar els continguts amb aquest.
domingo, 18 de abril de 2010
sábado, 17 de abril de 2010
CLASSE DEL 22/03/10
Avui hem parlat del llibres que s'utlilitzan a les escoles de primària i com es fa la tria . Els mestres són els que trien els llibres intentant que el mateixos guardin un línea amb el anteriors i de projecció cap al futur cicle. Hem parlat de la competitivitat que hi ha entre les diferents editorial i com, a vegades, aquestes poden persuadir als mestres perquè trien els seus llibres i no altres en funció del que se'ls ofereix a canvi.
En principi el llibre han d'estar a l'escola durant quatre anys i si es fà un canvi abans d'aquest termini ha d'estar de ser per raons prou consistents i aprovat pel Consell Escolar. D'aquesta manera es garanteix que susposi menys cost pels pares i que els cursos es mantinguin en una mateixa línea per no generar inestabilitat al respecte.
Actualment el Departament d'Educació ha posat a terme projectes per a la reutilització dels llibres. El Departament finança els llibres i una vegada que acaba l'any es retornen. D'aquesta manera el cost pels pares es redueix i s'aprofiten aquests llibres sense have de comprar-ne de nous.
Segons la RESOLUCIÓ EDU/986/2008, de 14 de març, el Departament d'Educació col·labora en el finançament dels llibres i material didàctic en l'educació obligatoria. En aquesta resolució es garanteix la reutilització dels llibres; el Departament fa un deposit per aquest fi i a més ofereix ajuts de 95€ a les famílies que així ho precisen. http://docs.google.com/Doc?docid=0AalcNtXfKOT2ZGd0YjJoemdfN2d6NjM4dGdy&hl=es
Com és evident això no beneficia en cap sentit a les editorials, que ja intenten fer llibres que no es puguin reutilitzar. En ocasions per realitzar les diferents activitats que hi proposen és necessari enganxar coses al llibre o escriure en ell; d'aquesta manera les editorials es garanteixen els seus beneficis.
A classe hem parlat de com les TIC afecten en gran part a la utilització dels llibres i en quina mida això pot resultar beneficiós o ésser negatiu en el món educatiu. Hi ha persones que sostenen que els llibres són absolutament necessaris a l'aula i que no es poden substituir pels ordinadors, però hi ha d'altres que pensen que són perfectament substituibles i la seva utilització no és tan principal avui dia.
En la meva opinió tot plegat té un terme mitjà, es a dir, es poden continuar utilitzant llibres si cal i a la vegada no donar l'esquena a les TIC i aprofitar-les també al màxim Hi ha vegades en les que l'ordinador podrà substituir el llibre, a la qual cosa no li veig el problema, i d'altres en les que serà més adient treballar amb un llibre per treballar altres aspectes. Considero que posar-se en un dels dos extrems, el conservadorisme i el modernista, es una errada bastant important. No hem d'oblidar que l'escola és una institució social i com a tal a d'estar a l'alçada de les circumstàncies i desenvolupar-se amb la societat tant i com sigui necessari. Això no vol dir que s'oblidin aspectes bàsics que han de treballar els nens d'altres maneres més tradicionals. Al cap i a la fi, el nen ha d'assolir els mateixos coneixements i utlitzar-los a la seva vida quotidiana, per tant, aquests s'hauran de correspondre directament amb les necessitats que el seu món real requereixi.
Sobre aquest tema he trobat un article http://tecnologiaedu.us.es/bibliovir/pdf/39.pdf que m'ha semblat molt interessant perquè enfoca aquest debat des de la responsabilitat que té le mestre sobre el tema i la forma que vulgui treballar amb els llibres o amb les TIC més que defensar que està bé i que està malament.
Hi ha algunes frases que reflecteixen això amb total claredat:"Como llama la atención Vinezky (1992: 442) los profesores son muchas veces formados exclusivamente para saber usar el libro de texto, más que para ejecutar su visión del currículum" o "El estudio realizado en nuestro contexto por Correa y Area (1992) para conocer las opiniones que tenían los profesores de E.G.B. de los libros de texto y los usos a los que lo destinaban, citan entre los motivos que fundamentalmente apuntaban los profesores para utilizar los libros de texto el de la comodidad y la rutina (66,5%)" o "Prendes (1994: 428): El mal no está en el medio en sí, sino en el uso que de él se haga. El libro puede contribuir a la reflexión, a la creación y al aprendizaje innovador o por el contrario puede convertirse en instrumento que degrada y deforma la enseñanza"
En principi el llibre han d'estar a l'escola durant quatre anys i si es fà un canvi abans d'aquest termini ha d'estar de ser per raons prou consistents i aprovat pel Consell Escolar. D'aquesta manera es garanteix que susposi menys cost pels pares i que els cursos es mantinguin en una mateixa línea per no generar inestabilitat al respecte.
Actualment el Departament d'Educació ha posat a terme projectes per a la reutilització dels llibres. El Departament finança els llibres i una vegada que acaba l'any es retornen. D'aquesta manera el cost pels pares es redueix i s'aprofiten aquests llibres sense have de comprar-ne de nous.
Segons la RESOLUCIÓ EDU/986/2008, de 14 de març, el Departament d'Educació col·labora en el finançament dels llibres i material didàctic en l'educació obligatoria. En aquesta resolució es garanteix la reutilització dels llibres; el Departament fa un deposit per aquest fi i a més ofereix ajuts de 95€ a les famílies que així ho precisen. http://docs.google.com/Doc?docid=0AalcNtXfKOT2ZGd0YjJoemdfN2d6NjM4dGdy&hl=es
Com és evident això no beneficia en cap sentit a les editorials, que ja intenten fer llibres que no es puguin reutilitzar. En ocasions per realitzar les diferents activitats que hi proposen és necessari enganxar coses al llibre o escriure en ell; d'aquesta manera les editorials es garanteixen els seus beneficis.
A classe hem parlat de com les TIC afecten en gran part a la utilització dels llibres i en quina mida això pot resultar beneficiós o ésser negatiu en el món educatiu. Hi ha persones que sostenen que els llibres són absolutament necessaris a l'aula i que no es poden substituir pels ordinadors, però hi ha d'altres que pensen que són perfectament substituibles i la seva utilització no és tan principal avui dia.
En la meva opinió tot plegat té un terme mitjà, es a dir, es poden continuar utilitzant llibres si cal i a la vegada no donar l'esquena a les TIC i aprofitar-les també al màxim Hi ha vegades en les que l'ordinador podrà substituir el llibre, a la qual cosa no li veig el problema, i d'altres en les que serà més adient treballar amb un llibre per treballar altres aspectes. Considero que posar-se en un dels dos extrems, el conservadorisme i el modernista, es una errada bastant important. No hem d'oblidar que l'escola és una institució social i com a tal a d'estar a l'alçada de les circumstàncies i desenvolupar-se amb la societat tant i com sigui necessari. Això no vol dir que s'oblidin aspectes bàsics que han de treballar els nens d'altres maneres més tradicionals. Al cap i a la fi, el nen ha d'assolir els mateixos coneixements i utlitzar-los a la seva vida quotidiana, per tant, aquests s'hauran de correspondre directament amb les necessitats que el seu món real requereixi.
Sobre aquest tema he trobat un article http://tecnologiaedu.us.es/bibliovir/pdf/39.pdf que m'ha semblat molt interessant perquè enfoca aquest debat des de la responsabilitat que té le mestre sobre el tema i la forma que vulgui treballar amb els llibres o amb les TIC més que defensar que està bé i que està malament.
Hi ha algunes frases que reflecteixen això amb total claredat:"Como llama la atención Vinezky (1992: 442) los profesores son muchas veces formados exclusivamente para saber usar el libro de texto, más que para ejecutar su visión del currículum" o "El estudio realizado en nuestro contexto por Correa y Area (1992) para conocer las opiniones que tenían los profesores de E.G.B. de los libros de texto y los usos a los que lo destinaban, citan entre los motivos que fundamentalmente apuntaban los profesores para utilizar los libros de texto el de la comodidad y la rutina (66,5%)" o "Prendes (1994: 428): El mal no está en el medio en sí, sino en el uso que de él se haga. El libro puede contribuir a la reflexión, a la creación y al aprendizaje innovador o por el contrario puede convertirse en instrumento que degrada y deforma la enseñanza"
CLASSE 17/03/2010
En la classe d'avui hem analitzat per grups diferents àrees del currículum escolar de primària. En el meu grup hem analitzat l'àrea artística. El professor ens ha donat un quadre d'anàlisi http://docs.google.com/Doc?docid=0AalcNtXfKOT2ZGd0YjJoemdfNGRta3Bjc2Nw&hl=es a partir del qual hem pogut analitzar els diferents aspectes que en ell s'indiquen.
Finalment el quadre ha quedat així
Un dels aspectes que m'ha resultat més interessant és que, a més de aprofundir sobre cada àrea en concret, el currículum de primària les posa en relació les unes amb les altres, d'aquesta manera s'amplia el marc d'actuació i s'aconsegueix un aprenentatge molt més funcional i significatiu que beneficia molt més a l'alumne. En aquest sentit crec que és molt important que el centre en general o el mestre en particular organitzin activitats que permetin enriquir les interrelacions entres les diferents àreas. D'aquesta manera l'alumne pot ampliar els seus esquemes de coneixements i crear relacions més fortes i més complexes que facilitin la seva interiorització.
Per exemple, en l'àrea artística hem vist que al currículum s'estableix esplicitament una relació amb l'àrea de Educació Física. Es considera que ambdues àrees treballen el sentit estètic i creatiu de l'expressió i comunicació corporal per mitjà de la dansa, mitjançant la qual els alumnes coneixen les seves habilitats corporals i són capaços de respectar-se a sí mateixos i a la resta. Es una manera de compartir una experiència corporal per mitjà de la música. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf
En aquest sentit s'obren moltes possibilitats davant del professor a l'hora de ensenyar una materia o proposar una activitat al respecte. Tot depén de l'enfocament que se li vulgui donar. És important, doncs, intentar ser originals al respecte i ser capaços de treballar les àrees de diferents maneres per tal de que puguin atreure i arribar a tots els alumnes.
Finalment el quadre ha quedat així
Un dels aspectes que m'ha resultat més interessant és que, a més de aprofundir sobre cada àrea en concret, el currículum de primària les posa en relació les unes amb les altres, d'aquesta manera s'amplia el marc d'actuació i s'aconsegueix un aprenentatge molt més funcional i significatiu que beneficia molt més a l'alumne. En aquest sentit crec que és molt important que el centre en general o el mestre en particular organitzin activitats que permetin enriquir les interrelacions entres les diferents àreas. D'aquesta manera l'alumne pot ampliar els seus esquemes de coneixements i crear relacions més fortes i més complexes que facilitin la seva interiorització.
Per exemple, en l'àrea artística hem vist que al currículum s'estableix esplicitament una relació amb l'àrea de Educació Física. Es considera que ambdues àrees treballen el sentit estètic i creatiu de l'expressió i comunicació corporal per mitjà de la dansa, mitjançant la qual els alumnes coneixen les seves habilitats corporals i són capaços de respectar-se a sí mateixos i a la resta. Es una manera de compartir una experiència corporal per mitjà de la música. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf
En aquest sentit s'obren moltes possibilitats davant del professor a l'hora de ensenyar una materia o proposar una activitat al respecte. Tot depén de l'enfocament que se li vulgui donar. És important, doncs, intentar ser originals al respecte i ser capaços de treballar les àrees de diferents maneres per tal de que puguin atreure i arribar a tots els alumnes.
CLASSE 15/03/2010
A la classe d'avui hem parlat de Delicious, una eina per guardar i compartir enllaços i llocs Web que m'ha semblat molt interessant. He trobat una definició més exacta a Wikipedia que especifica bastant bé les seves funció. A més a través dels hipervincles podem entrar a la mateixa pàgina i veure de que es tracta:
Información general
URL :http://delicious.com
Comercial:Sí
Tipo de sitio:Marcadores sociales online
Registro:Opcional
Propietario:Yahoo! Inc.
Creador:Joshua Schachter
Lanzamiento:Septiembre de 2003
Estado actual: Activa
Delicious (antiguamente del.icio.us, pronunciado en inglés delicious, en español delicioso) es un servicio de gestión de marcadores sociales en web. Permite agregar los marcadores que clásicamente se guardaban en los navegadores y categorizarlos con un sistema de etiquetado denominado folcsonomías (tags). No sólo puede almacenar sitios webs, sino que también permite compartirlos con otros usuarios de del.icio.us y determinar cuántos tienen un determinado enlace guardado en sus marcadores.
Uno de los secretos de su éxito sea quizás la sencillez de su interfaz, usando HTML muy simple y un sistema de URLs legible. Además posee un flexible servicio de sindicación web mediante RSS y una API que permite hacer rápidamente aplicaciones que trabajen con del.icio.us.
El servicio se encuentra funcionando desde el año 2003, mantenido principalmente por Joshua Schachter y con el soporte de Memepool. El 9 de diciembre de 2005 fue adquirido por Yahoo!. La empresa decide mantenerlo independiente y por eso lanza yahoo marcadores, usando la API para importar enlaces desde delicious (aunque no al revés)
"Delicious." Wikipedia, La enciclopedia libre. 29 ene 2010, 20:16 UTC. 17 abr 2010, 08:36 <http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Delicious&oldid=33473753>.
D'aquesta manera podem accedir des de qualsevol ordinador als nostres "Favorits" i sempre els tenim disponibles per a qualsevol consulta. Ho hem estat vient a classe i el seu funcionament és molt útil. M'ha semblat una eina molt interessant com a furtura mestra perquè considero que pot ser molt util a l'hora de donar una classe sense tenir que anar amb el pen sempre a mà.
He trobat una eina d'aquest estil molt interessant a Google http://docs.google.com/?hl=es#all, a més està en espanyol, per la qual cosa m'ha semblat molt senzilla la seva utilització. Es tracta d'un sistema com Delicious que et permet puja documents als que pots accedir des de qualsevol lloc. A més amb aquesta eina pot pujar documents als blogs, que per defecte no et deixen fer-lo. La veritat es que trobo que és una eina molt útil i encara penso que és un sistema molt bé pensat.
lunes, 5 de abril de 2010
CLASSE 10/03/10
El més interessant d'aquesta classe ha estat definir alguns conceptes del currículum de primària com els criteris d'avaluació, que son apartats concrets organitzats segons les competències que es treballen per assolir els objectius, que son els mateixos per a tota la etapa primària i defineixen, en gran part, l'estructura del curs.
Cada curs està dividit en 35 setmanes i cada cicle, per tant, son 70 setmanes. Els cicles van des dels 6 anys fins als 12 i es divideixen en tres: cicle incial (de 6 a 8 anys), cicle medi (de 8 a 10 anys) i cicle superior (de 10 a 12 anys). Per assolir els continguts del curs cal arribar a un objectiu d'hores per àreas que està indicat al currículum de primària. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/curriculum_ep.pdf
Com es pot veure en l' enllaç anterior, les hores estan classificades per a cada àrea i distribuides entre els diferents cicles i estableixen uns mínims que cal assolir. En el cas de les llengües i la lliteratura (castellana i catalana), per exemple, els mínims per a cada cicle son de 140 hores respectivament i les hores globlals han de ser 420 per a cadascuna d'aquestes assignatures. Però, per exemple, en el cas de la llengua estrangera els mínims son de 70, 105 i 140 per a cada cicle respectivament (sumant un total de 315 hores de mínim) encara que les hores globals que s'han d'assumir son de 420. La distribució d'aquestes 105 hores restants en els diferents cicles es deixa a decisició del centre o del professorat.
Si fem una comparativa entre l'antiga LOGSE i l'actual LOE trobem que hi ha assignatures que s'han vist afectades negativament, com Coneixement del medi amb 25 hores menys que abans, Llengua Castellana i Lliteratura amb 25 hores menys, Educació artística amb 35 hores menys, i Educació física amb 35 hores menys. Però hi ha d'altres on les hores han estat incrementades com a Matemàtiques amb 45 hores més, Llengua estrangera amb 45 hores més i Educació per a la ciutadania amb 50 hores més. La única assignatura que es queda igual en hores és Religió/ Atenció educativa.
En la meva opinió l'increment que s'ha produït en la llengua estrangera pot ser molt possitiu, a més de que trobo que era necessari donat que el nivell general dels estudiants espanyols està per sota de la mitja europea. Sobre aquest aspecte he trobat un article al diari "20 minuts"molt interessant. És del 11 d'Agost del 2005 i parla de com l'espanyol està caracteritzat per intentar, durant gairebé tota la seva vida, aprendre anglès sense aconsseguir-lo en molts dels casos. Parla de diferents aspectes que poden tenir la culpa d'aquest fet i no s'assenyala un temps insuficient com a principal culpable sinó una ensenyament de la llengua que deixa molt a desitjar. No obstant, en la meva opinió, incrementar el temps pot ser un factor important que , combinat amb altres que a dies d'avui ja es duen a terme ( per exemple, fer algunes classes d'altres assignatures en anglès), poden constituir una millora important en l'ensenyament d'aquesta llengua sempre que es combinin amb metodologies més adients. http://www.euroresidentes.com/Blogs/espana/2005/08/aprender-ingls-en-espaa.hml
Per altra banda veig molt necessària l'assignatura de Educació per a la ciutadania però considero que incrementar-la en 50 hores traient-les d'assignatures també molt importants com Educació física o artística no és una opció prou encertada, donat que son bastants hores de diferència i no trobo que el benefici cap a Educació per a la ciutadania sigui necessari. Sembla que aquestes dues assignatures siguin sempre les primeres candidates per assumir canvis o reduir les seves hores en funció d'altres assignatures que es consideren més importants.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)